

La disfàgia afecta dos milions de persones a Espanya, de les quals només un 10% té un bon diagnòstic i tractament.
Les dues grans complicacions que pot comportar la disfàgia orofaríngia són: la deshidratació i/o desnutrició i la pneumònia broncoaspirativa.
La prevalença de disfàgia orofaríngia en persones majors de 70 anys hospitalitzades és del 44%, i en aquelles institucionalitzades arriba fins al 60%.
Entre un 43-50% de les persones grans institucionalitzades amb disfàgia orofaríngia pateixen una pneumònia broncoaspirativa durant el primer any, amb una mortalitat de fins al 45%.
• Una pneumònia per aspiració pot suposar un augment de l’estada hospitalària d’entre 7 i 10 dies. Les infeccions per aspiració a Espanya s’associen a una alta mortalitat i a estades hospitalàries més llargues, especialment en pacients d’edat avançada amb disfàgia.
• El/la logopeda és el professional sanitari encarregat del maneig de la disfàgia. Avalua, diagnostica i tracta els trastorns de la deglució per garantir una alimentació segura i eficaç
• Tos i/o gargamelleig persistent durant o després dels àpats.
• Ennuegaments freqüents.
• Veu més ronca coincidint amb els àpats.
• Necessitat d’empassar diverses vegades una mateixa cullerada.
• Baveig freqüent.
• Retenir el menjar a les galtes.
• Menjar molt més lent del que és habitual.
• Rebuig dels aliments que li provoquen ennuegaments.

• Mai s’ha d’iniciar l’alimentació si el pacient està
endormiscat o molt nerviós.
• És aconsellable eliminar distraccions com la ràdio,
la televisió, etc.
• Assegut amb l’esquena recta sempre que sigui possible.
• Cap lleugerament inclinat cap endavant en el moment d’empassar.
• Al llit, ha de col·locar-se el més incorporat possible amb l’esquena recta.
• Si s’alimenta a través d’una sonda, també ha d’estar incorporat.
• El pacient no ha de parlar mentre menja.
• Les pròtesis dentals han d’estar sempre ben col·locades i ajustades.
• Donar menjar al pacient col·locant-se a l’altura dels seus ulls o just per sota d’ells.
• Utilitzar lʼespessidor per adaptar els líquids o triturats. Existeixen espessidors amb sabor / aigües de sabors / saboritzants per a modificar el sabor de l’aigua adaptada amb l’espessidor i afavorir la hidratació.
• És preferible que utilitzi culleretes petites (de postres), ja que són volums més fàcils d’empassar.
• No utilitzar xeringues ni palletes.
• En empassar ha d’evitar fer hiperextensió cervical (tirar el cap enrere).
• Comprovi sempre que s’ha empassat la cullerada prèvia abans de donar-li una altra.
• Dobles textures en un mateix plat (sopes, llegums sense passar
per la batedora…)
• Aliments secs (torrades, patates fregides, fruits secs…)
• Aliments enganxosos (plàtan, pa de motlle…)
• Aliments que en mastegar desprenen líquid (síndria, meló, taronges…)
• Aliments fibrosos (pinya, taronja, determinades verdures)
• Gelatines, que perden la consistència quan es barregen amb la saliva
• Heu de mantenir al pacient incorporat 30-60 minuts després dels àpats,
també quan s’alimenta mitjançant sonda nasogàstrica (SNG) o
gastrostomia percutània (PEG).
• Assegureu-vos que no han quedat restes de menjar a la boca.
• És molt important mantenir una bona higiene de la boca.
* En cas de necessitar espessidor per adaptar la viscositat dels líquids, cal adreçar-se al Centre d’Atenció Primària
de referència per sol·licitar-ne la recepta.
Col·locar el puny a sota la barbeta i realitzar contra-resistència. NO realitzar molt moviment
de cervicals, es tracta de fer força.


Col·locar la punta de la llengua entre les dents i intentar empassar saliva sense que s’escapi fent força amb les mans.


Realitzar fonació:
IIIIIIIIIIK en agut i mantenir el so final /K/ durant 3 segons
(com una apnea).
Dir en veu alta posant èmfasi als fonemes k/j
/AJ, EJ, IJ, OJ, UJ/
/JA, JE, JI, JO, JU/
/JAJ, JEJ, JIJ, JOJ, JUJ/
/KA, KE, KI, KO, KU/
/KAK, KEK, KIK, KOK, KUK/
Realitzar un “gargajo” (so J de jarabe) per a fer pujar secrecions. Realitzar escupit si necessitat.
A continuació podeu trobar idees de receptes adaptades per dur a terme al domicili: